Partirem des de dues premisses molt importants:

  • Tot aprenentatge succeeix al cervell.
  • El cos actua com un receptor d’informació des de tots els sentits i alhora esdevé el vehicle a través del qual s’expressa el coneixement.

La infància és el període més important per establir una bona base i assolir tots els aprenentatges posteriors. Durant els primers anys de vida, el cervell va desenvolupant les eines encarregades del processament de tota la informació, estructurant el seu cervell en circuits cerebrals que li permetran un anàlisi de la informació cada vegada més precís i refinat. És un procés de maduració, en el qual el cervell rep els estímuls del seu ambient (sabors, olors, tacte, sons, imatges) i del seu propi cos (posició, moviment, gana, son, ...), els processa, interpreta, emmagatzema i capacita per poder donar una resposta adequada al seu entorn sempre que sigui necessari.

Des de la 6a setmana de gestació, el fetus ja comença a processar informació i a donar respostes, tot i que la majoria d’elles siguin reflexes. Cal dir que, justament aquestes respostes reflexes seran les precursores dels patrons de moviment més selectius i variables, necessaris pel desenvolupament motriu de l’infant.

El procés continu de processament de la informació i emissió de respostes adequades és la base de l’aprenentatge humà. A través d’assaig-error, repeticions, adquisició d’habilitats, capacitat d’anticipació, planificació i seqüenciació, imaginació, creativitat, ..., l’infant ha de poder comptar amb la suficient motivació i confiança en si mateix per afrontar els reptes que li portaran tant a èxits com a fracassos, guanyant poc a poc la suficient tolerància a la frustració com per perseverar en intens fins poder assolir el seu petit repte, adquirir noves habilitats i continuar avançant en els seus aprenentatges. És a dir, el desenvolupament de l’organització cerebral inclou tant el desenvolupament psicomotriu com l’emocional, estan ambdós en una constant interacció.

El motor de l’aprenentatge en la primera infància és el MOVIMENT basat en la motivació del nen i amb un combustible anomenat sensacions. Aquest moviment (que és el producte final que nosaltres podem observar) l'hem d'entendre com un gran “lego” format per moltes peces amb funcions ben diferenciades i interconnectades. Ara bé, si alguna peça no interacciona amb la que li pertoca, falten connexions entre elles o bé alguna d'aquestes no realitza la seva funció, les alteracions que esdevindran podrien derivar en dificultats d'aprenentatge, de relació amb els demés, de comportament i/o emocionals. La peça més bàsica d'aquesta gran construcció es correspon a la integració de totes les experiències provinents dels sentits. Estem fent referència a la identificació dels estímuls provinents del propi cos (articulacions, músculs i òrgans interns), a les sensacions tàctils rebudes per la pell, a les sensacions de moviment rebudes a l'oïda interna i en altres nuclis específics, al gust, a l'olfacte, a la visió i l'oïda. Si la integració d'aquest conjunt de sensacions és eficient, altres aspectes que precisen més interrelacions es podran desenvolupar de forma òptima. Aspectes com l'esquema corporal, el control corporal, la lateralitat i la planificació motriu. Si continuem amb graus més elevats de complexitat, arribem a aspectes més específics com la coordinació ull-mà, l'adquisició i ús del llenguatge, la coordinació bilateral i la motricitat fina. Que en definitiva dotaran a l'infant dels recursos suficients per afrontar els seus reptes diaris tant a l'escola, com a casa i en totes les seves relacions socials i interaccions amb el seu entorn. Aquesta dotació d'habilitats, a més, li proporcionarà seguretat, autocontrol i confiança en sí mateix.

Des de la teràpia ocupacional treballem amb l’infant, la família i l’escola per millorar la seva participació en les activitats d’autonomia personal, activitats escolars, el joc i les relacions socials.

Sempre que es valori necessari, contribuïm a la maduració del sistema nerviós amb enfocaments com la Integració Sensorial (que treballa amb la capacitat del SN per captar, interpretar, organitzar la informació sensorial i poder emetre respostes adaptatives al context i entorn), facilitem patrons de moviment eficients per realitzar les activitats quotidianes a través de conceptes com Bobath, ... alhora que adaptem activitats i/o entorns a les característiques de cada nen; portant a terme un assessorament personalitzat tant a la família com l’escola.

L'estimulació multi sensorial/basal és una metodologia utilitzada amb l'objectiu de millorar les condicions de vida de les persones amb algun tipus de discapacitat, a través d'estratègies per a treballar les capacitats més bàsiques. Una metodologia que fomenta el descobriment, l'exploració, la interacció i la comunicació en espais que propicien la focalització de l'atenció, el seguiment, la motivació i la relaxació. 

Trobem sis àrees les quals són la base del desenvolupament humà i són les que tenen major prioritat en la intervenció en l'estimulació multi sensorial i basal:

Àrea somàtica: l'estimulació somàtica té com a òrgan perceptiu tot el cos, sobretot a la pell, la qual ens serveix de transmissor de tot tipus de sensacions ben diferents. D'aquesta manera, a través de la pell fem conscients a la persona del seu propi cos.

Àrea vibratòria: l'estimulació vibratòria ens afavoreix la captació de vibracions corporals que es tradueix en una experiència interna.

Àrea vestibular: l'oïda interna assimila part de la informació envers la nostra orientació en l'espai i configura l'equilibri.

Àrea tàctil: fa referència a totes aquelles sensacions tàctils que són percebudes a través de la pell i el moviment, tant siguin passives o actives.

Àrea visual: és el principal sentit de coordinació, ja que la nostra informació sensorial moltes vegades ens entra visualment, d'aquesta manera és un gran canal d'estimulació.

Àrea auditiva: a través d'aquesta àrea podem treballar la capacitat d'escolta i la seva filtració d'informació.

Àrea olfactiva: per a poder treballar com evocador de records o per anticipar activitats

Aquestes són algunes recomanacions per treballar l’estimulació multi sensorial i basal:

-Deixar fora de l'espai on es treballarà les sabates, el mal humor que es pugui portar, actituds negatives…, busquem que aflori el millor que hi ha de nosaltres mateixos per transmetre-ho a l'usuari

-Respirar sent conscients d'això, així estarem més relaxats i en predisposició de relaxar-nos

-Manifestar sempre afecte, respecte i interès cap a la persona amb independència que les seves reaccions siguin observables, nosaltres sabem que s'està enriquint de les experiències que li oferim. 

-Emetre missatges en positiu. 

- Anar nomenant-li sempre a la persona les parts del cos que estiguem treballant, i no oblidar que la comunicació ha d'impregnar totes les activitats integrants de la estimulació basal i sensorial. 

- Cuidar les condicions de l'entorn, lluminositat adequada, música relaxant amb materials  adaptats. 

- Cuidar sempre la postura de la persona, que se senti còmode i relaxat, i davant qualsevol dubte, provar l'activitat abans amb nosaltres mateixos

Hi ha nombroses patologies neurològiques que poden cursar amb alteracions de la sensibilitat i del moviment de la musculatura orofacial i laríngia (ictus, TCE, Malaltia de Pàrkinson, Corea de Huntinghton, etc.), que produeixen alteracions en l’expressivitat facial, la parla, la deglució i la veu.

Des de l’àrea de logopèdia de l’AVAN apostem per l’aplicació de tècniques innovadores que estan resultant molt beneficioses en la intervenció d’aquestes alteracions. Per aquest motiu ens hem especialitzat en l’electroestimulació neuromuscular.

Què és l’electroestimulació?

L’electroestimulació neuromuscular (EENM) és una tècnica no invasiva que consisteix en l’aplicació d’un estímul elèctric a determinats músculs a través de la pell, mitjançant uns elèctrodes. En funció del tipus de corrent que apliquem s’estimula la sensibilitat o bé el moviment.

Podem aplicar l’electroestimulació amb l’objectiu d’enfortir la musculatura, reduir edemes, realitzar reeducació muscular, conservar i augmentar l’amplitud del moviment muscular, i estimular a nivell sensorial o motor

L’ús de l’electroestimulació es combina amb la realització d’exercicis per tal que el tractament millori la capacitat del pacient, de manera que la contracció pugui ser progressivament més voluntària, fins que finalment no sigui necessari el suport extern.

És una tècnica que no crea dependència, ni efectes colaterals incòmodes.

Aplicacions de l’electroestimulació neuromusculari en neurologopedia

A l’AVAN apliquem l’electroestimulació en les següents patologies:

Disfàgia orofaríngea

La disfàgia és una alteració en la capacitat d’empassar, ja sigui per dificultats en la preparació i control del bolus alimentari, com en el seu desplaçament des de la boca cap a l’estómac. L’electroestimulació ens permet millorar la sensibilitat, coordinació i força de la musculatura implicada en la deglució, i específicament, millorar la força de la llengua, l’ascens de la laringe i el tancament de les cordes vocals, de manera que la deglució es produeixi de forma segura i eficaç.

Paràlisis facial

La paràlisi facial és la disminució o pèrdua total de sensibilitat i/o de moviment en una meitat de la cara o, en casos més severs, en les dues meitats, a causa d’una lesió del nervi facial. La paràlisis facial sovint també té afectes psicològics adversos en la persona que la pateix, ja que s’altera una cosa tant important i identitària com és l’expressió facial. L’electroestimulació en la paràlisis facial permet millorar la sensibilitat i mobilitat de la musculatura afectada, millorant l’expressivitat facial, l’articulació, la deglució i l’autoestima.

Alteracions de la sensibilitat i mobilitat de la musculatura intraoral

Aquestes alteracions poden aparèixer en el context de diferents malalties neurològiques, en l’ictus o en el TCE. L’electroestimulació permet estimular la sensibilitat i la mobilitat de la llengua, les galtes, el vel del paladar i la faringe, millorant la parla, la veu i la deglució.

Disfonia

Una disfonia és una alteració de la qualitat de la veu, sense que es perdi completament. A l’AVAN ens trobem amb disfonies orgàniques d’origen neurològic, ja que apareixen en el context d’una malaltia neurodegenerativa, o en casos d’ictus i TCE. L’aplicació de l’estímul elèctric tindrà com a objectiu produïr una veu tant funcional com sigui possible, mitjançant la relaxació o contracció dels músculs implicats en la seva producció (en funció del que requereixi cada cas).

La teràpia amb electroestimulació es realitzarà sempre a partir de la valoració individual de cada pacient, tenint en compte les característiques de la seva malaltia de base i les seves característiques individuals, per tal d’adaptar al màxim la teràpia a les necessitats de cadascú.

Marta Abellan Costa

Logopeda de l’AVAN

Col. núm. 1785

Les noves tecnologies tenen una forta presència en tots els àmbits de les nostres vides, a casa, la feina,... En el camp de la rehabilitació, també s'han introduït de forma progressiva nous espais  orientats a aconseguir una millor recuperació del pacient.

A l'AVAN comptem des de fa uns mesos amb el Biotrak, un nou sistema integral de neurorehabilitació que utilitza tecnologia de realitat virtual basada en els videojocs.

La realitat virtual  crea un entorn simulat, en la que el pacient  és capaç de situar-se i identificar-se en l'espai a través de la imatge que visualitza en una pantalla i interactuar amb el que el rodeja.  Aquesta interactivitat en temps real ens aporta un retorn que permet al pacient rectificar la seva resposta, adonar-se dels errors en el moviment i corregir-los, el que afavoreix l'aprenentatge motor, a més, el fet de veure's representat  produeix una millora del seu esquema corporal i de la integració de les parts del cos afectades.

El Biotrak permet una teràpia intensiva, repetitiva, orientada a tasques funcionals, interactiva,...dirigida a entrenar les capacitats o habilitats compromeses i sobretot a estimular la neuroplasticitat,  és a dir, la capacitat que té el cervell lesionat de reorganitzar-se en funció de la informació que li és subministrada, i que és la base de la neurorehabilitació.

Un dels grans avantatges de la rehabilitació virtual, és que el pacient treballa a la vegada que està jugant, la teràpia es torna més agradable, divertida, desafiant i motivant sense perdre eficàcia. Amb el Biotrak es poden treballar diferents funcions que s'han vist reduïdes o bé s'han perdut degut a diferents patologies; compta amb dos mòduls de rehabilitació, motor i cognitiu, amb més de 90 exercicis validats per neuròlegs i terapeutes de diferents centres clínics i universitats. El Biotrak disposa d’exercicis per treballar la postura, l'equilibri, la coordinació, l’atenció, la concentració,..

Per al terapeuta és una eina molt útil perquè permet valorar, programar activitats, extreure informes i fer un seguiment objectiu de l'evolució dels pacient.

La distonia és una malaltia neurològica amb transtorn del moviment, de caràcter crònic i que es caracteritza per contraccions musculars involuntàries, repetides, sostingudes que causen moviments espasmòdics i/o postures anormals.

Pot ser generalitzada o que afecti a segments més concrets del cos (focal, segmentària, multifocal, etc).

La distonia cervical o tortícolis espasmòdica és un tipus de distonia focal que afecta als músculs del coll.

Les posicions anormals que pot arribar a adoptar el cap (intermitents o permanents) poden donar lloc a d’altres lesions: per exemple lesions a les vértebres, desviació de la columna a nivell dorsal i lumbar, asimetría de les espatlles i dificultats per mantenir la mirada endavant per la posició del cap (cosa que pot dificultar de manera important activitats de la vida diària).

A part de que és imprescindible el seguiment per part del neuròleg, és importantíssim seguir un programa de fisioteràpia adaptat on els principals aspectes a treballar seran la reeducació funcional i la postura.

Caldrà una valoració i un tractament específic per a cada persona totalment individualitzat. No obstant, alguns dels objectius generals de la teràpia podrien ser:

-        Mantenir i/o millorar l’amplitud articular.

-        Prevenir o millorar el dolor.

-        Millorar la postura i el control del moviment.

-        Prevenir deformitats.

-        Ensenyar a la persona a compensar la seva incapacitat per fer alguna cosa.

Quan abans es comenci a fer la teràpia, millor serà el control motor i més efectives seran les millores per poder-les mantenir al llarg del temps, sempre i que el pacient sigui constant en el treball fora de les sessions seguint la guia del fisioterapeuta.

És important que no es facin massatges, làser i d’altres “teràpies” perquè empitjoren els símptomes.

El professional adequat per a portar aquest tipus de tractament és el fisioterapeuta especialitzat en distonia cervical.

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube