Hi ha nombroses patologies neurològiques que poden cursar amb alteracions de la sensibilitat i del moviment de la musculatura orofacial i laríngia (ictus, TCE, Malaltia de Pàrkinson, Corea de Huntinghton, etc.), que produeixen alteracions en l’expressivitat facial, la parla, la deglució i la veu.

Des de l’àrea de logopèdia de l’AVAN apostem per l’aplicació de tècniques innovadores que estan resultant molt beneficioses en la intervenció d’aquestes alteracions. Per aquest motiu ens hem especialitzat en l’electroestimulació neuromuscular.

Què és l’electroestimulació?

L’electroestimulació neuromuscular (EENM) és una tècnica no invasiva que consisteix en l’aplicació d’un estímul elèctric a determinats músculs a través de la pell, mitjançant uns elèctrodes. En funció del tipus de corrent que apliquem s’estimula la sensibilitat o bé el moviment.

Podem aplicar l’electroestimulació amb l’objectiu d’enfortir la musculatura, reduir edemes, realitzar reeducació muscular, conservar i augmentar l’amplitud del moviment muscular, i estimular a nivell sensorial o motor

L’ús de l’electroestimulació es combina amb la realització d’exercicis per tal que el tractament millori la capacitat del pacient, de manera que la contracció pugui ser progressivament més voluntària, fins que finalment no sigui necessari el suport extern.

És una tècnica que no crea dependència, ni efectes colaterals incòmodes.

Aplicacions de l’electroestimulació neuromusculari en neurologopedia

A l’AVAN apliquem l’electroestimulació en les següents patologies:

Disfàgia orofaríngea

La disfàgia és una alteració en la capacitat d’empassar, ja sigui per dificultats en la preparació i control del bolus alimentari, com en el seu desplaçament des de la boca cap a l’estómac. L’electroestimulació ens permet millorar la sensibilitat, coordinació i força de la musculatura implicada en la deglució, i específicament, millorar la força de la llengua, l’ascens de la laringe i el tancament de les cordes vocals, de manera que la deglució es produeixi de forma segura i eficaç.

Paràlisis facial

La paràlisi facial és la disminució o pèrdua total de sensibilitat i/o de moviment en una meitat de la cara o, en casos més severs, en les dues meitats, a causa d’una lesió del nervi facial. La paràlisis facial sovint també té afectes psicològics adversos en la persona que la pateix, ja que s’altera una cosa tant important i identitària com és l’expressió facial. L’electroestimulació en la paràlisis facial permet millorar la sensibilitat i mobilitat de la musculatura afectada, millorant l’expressivitat facial, l’articulació, la deglució i l’autoestima.

Alteracions de la sensibilitat i mobilitat de la musculatura intraoral

Aquestes alteracions poden aparèixer en el context de diferents malalties neurològiques, en l’ictus o en el TCE. L’electroestimulació permet estimular la sensibilitat i la mobilitat de la llengua, les galtes, el vel del paladar i la faringe, millorant la parla, la veu i la deglució.

Disfonia

Una disfonia és una alteració de la qualitat de la veu, sense que es perdi completament. A l’AVAN ens trobem amb disfonies orgàniques d’origen neurològic, ja que apareixen en el context d’una malaltia neurodegenerativa, o en casos d’ictus i TCE. L’aplicació de l’estímul elèctric tindrà com a objectiu produïr una veu tant funcional com sigui possible, mitjançant la relaxació o contracció dels músculs implicats en la seva producció (en funció del que requereixi cada cas).

La teràpia amb electroestimulació es realitzarà sempre a partir de la valoració individual de cada pacient, tenint en compte les característiques de la seva malaltia de base i les seves característiques individuals, per tal d’adaptar al màxim la teràpia a les necessitats de cadascú.

Marta Abellan Costa

Logopeda de l’AVAN

Col. núm. 1785

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube