La comunicació és l’eina bàsica que tenim per poder connectar amb el nostre familiar. Ens permet saber com es troba, què li passa, si té alguna necessitat no coberta o quin és el seu estat anímic. Però què passa quan aquesta no és possible o es troba limitada, ja sigui perquè el malalt ha perdut la capacitat cognitiva per fer-ho (com és el cas de les demències) o perquè hi ha dificultats a nivell motor que la dificulten (a causa d’un ictus, d’un traumatisme cranoencefàlic o d’alguna altra malaltia neurològica com la Malaltia de Parkinson o l’Esclerosi Múltiple)?

Cal tenir present que és impossible no comunicar-nos. Simplement, hem de buscar vies alternatives a fer-ho. Aquí us expliquem alguns recursos que ens poden ser útils:

  • Utilitzar l’escolta activa: hem d’intentar comprendre i donar sentit al missatge que ens transmet. La gestualitat, el to de veu o la postura ens poden donar una informació molt valuosa.

  • Situar-nos sempre davant de la persona i a la seva alçada.

  • Evitar ambients amb massa soroll, massa gent o amb poca il·luminació. Evitar les converses en grans grups.

  • Parlar amb un to de veu baix. No cal cridar per fer-nos entendre! Tenen problemes per comunicar-se, no per sentir!

  • Utilitzar un llenguatge clar i senzill, col·loquial.

  • Repetir la part del missatge que s’ha entès. D’aquesta manera ens assegurem què hem entès allò que ens ha dit i només ens ha de dir la part del missatge que falta.

  • Donar temps per respondre. En ocasions poden estar alentits i necessitar més temps per entendre la pregunta i preparar la resposta. No hem de respondre per ells.

  • Realitzar preguntes clares i directes, que es puguin respondre amb un sí o un no.

  • Incitar al pacient a que parli amb un to de veu més alt i que articuli més les paraules, però sense forçar ni incomodar.

  • Quan és molt difícil entendre el que ens diuen, és útil trobar una “paraula clau” sobre el que ens vol expressar (per exemple: saber si ens està parlant de “menjar” o dels “néts”).

  • És millor reconèixer que no els hem entès que donar-los la raó sense saber el que ens estan dient.

  • No parlar d’ells com si no hi fossin.

  • Utilitzar sistemes de comunicació alternatiu sempre que sigui possible (llibretes, pissarres, mòbils, tauletes, plafons de comunicació...).

  • Utilitzem l’humor i aprenguem a riure junts dels mals entesos.

Petits canvis en la nostra manera de comunicar-nos poden implicar grans canvis en la nostra relació amb el nostre familiar!

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube