L’oci és un dret humà fonamental i del que ningú hauria de ser privat, ja que aquest és un signe de qualitat de vida. Però, cada dia som més conscients de les dificultats que moltes persones pateixen per accedir a un oci de qualitat i digne. Allò que algunes persones consideren senzill, per altres pot ser inaccessible a causa d’un seguit de barreres personals, de comunicació, físiques, socials o familiars.

Hem de potenciar aquests espais d’oci per augmentar els moments de socialització a través de la visió crítica i de l'empenta per escollir les nostres pròpies activitats, les quals fomentaran noves relacions socials i la participació activa en la comunitat. Serà de gran importància, afavorir l’autodeterminació de les persones afectades per malalties neurològiques a través de la seva decisió sobre el seu propi oci i realitzar l’acompanyament pertinent en cada situació.

Així doncs, podem parlar de la inclusió com una actitud relacionada amb un sistema de valors que assumeix la convivència tenint en compte les diferències individuals i col·lectives amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de tots els agents implicats. El qual hem de potenciar creant intervencions concretes enmatèriad’inclusió.

D’aquesta manera, podem dir que l’oci i la participació comunitària ha de ser una de les principals eines d’inclusió social per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per una malaltianeurològica. Des de la Fundació AVAN, portem a terme diferents programes per aconseguir la inclusió real de les persones afectades. Aquests són els següents:

  • Casal Obert (programa setmanal que es realitza entre setmana)

  • Kedem (programa setmanal que es realitza els dissabtes a la tarda)

  • ANEM (sortides mensuals de cap de setmana)

  • CUIDEM (vacances terapèutiques)

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube