La Malaltia de Pàrkinson és una malaltia neurodegenerativa produïda per la degeneració d'un tipus de neurones que es troben en una regió profunda del cervell anomenada substància negra. Aquestes cèl·lules del cervell són les encarregades de fabricar una substància anomenada dopamina, el neurotransmissor responsable, d'entre altres funcions, de transmetre la informació que fa possible el correcte control i coordinació dels moviments. Quan al cervell no disposa de dopamina suficient, els missatges de com i quan s’han de realitzar els moviments no es transmeten correctament, apareixent així els símptomes propis de la Malaltia de Pàrkinson.

L’edat d’inici dels símptomes es situa al voltant dels 60 anys, tot i que un 15% dels afectats poden iniciar els símptomes abans dels 45 anys.    

Tot i ser una malaltia força freqüent (afecta al 0.3% de la població, tot i que aquest percentatge augmenta amb l’edat, de manera que aquest pot arribar al 1-2% en persones majors de 60 anys), encara avui en dia hi ha molt desconeixement sobre la mateixa en la població general. Tradicionalment, s’associa la malaltia al tremolor, però només el 70% dels afectats presenten aquest símptoma. Aquest es caracteritza per ser de repòs, és a dir, apareix quan el malalt no fa cap activitat, i desapareix quan es realitza un moviment voluntari. Inicialment només és present a una part del cos, però a mesura que avança la malaltia, pot presentar-se a ambdues bandes. El tremolor afecta típicament a les extremitats (mans o peus), però també pot estar present a la mandíbula o la cara (parpelles o llavis). Aquest tipus de tremolor respon bé a la medicació antiparkinsoniana (levodopa i agonistes dopaminèrgics).

Per tal de poder fer un diagnòstic de Malaltia de Pàrkinson, han d’estar presents 3 dels quatre símptomes cardinals de la malaltia, que són els següents:

-      Tremolor

-      Lentitud

-      Rigidesa (augment del to muscular)

-      Inestabilitat postural

Però de la mateixa manera que no tots els malalts de Pàrkinson presenten tremolor, no totes les persones que tremolen tenen una malaltia de Pàrkinson. Hi ha altres patologies que poden cursar amb tremolor, com poden ser:

-      Tremolor essencial: és un tremolor bilateral i simètric, no va acompanyat de la resta de símptomes típics de la malaltia de Pàrkinson i augmenta amb l’acció. Afecta bàsicament als membres superiors, però rarament als peus. No respon als fàrmacs antiparkinsonians, tot i que sí pot tractar-se amb altres tipus de fàrmacs.

-      Atàxia: el tremolor és més ampli i augmenta amb el moviment, i va associat a torpesa motriu. L’atàxia pot aparèixer després d’una lesió cerebral (ictus, traumatisme cràneoencefàlic...).

-      Distonia: el tremolor apareix associat a una postura distònica, no aïlladament. La distonia és la contracció simultània de músculs antagonistes, de manera que quan s’intenten moure segments corporals oposats pot aparèixer una oscil·lació semblant al tremolor. Apareix principalment al coll i a la mà.

-      Parkinsonisme associat a medicaments: l’ús d’alguns medicaments (haloperidol, clorpromazina, valproat...) poden produir una forma reversible de parkinsonisme. Suspendre els medicaments o reduir-ne la dosi produeix una disminució o desaparició del tremolor.

-      Parkinsonisme vascular: es produeix com a conseqüència de petits infarts cerebrals. El tremolor és atípic en aquest tipus de parkinsonisme i va associat a demència o pèrdua de capacitats mentals. Aquest tremolor respon poc al tractament antiparkinsonià.

Davant de qualsevol dubte, sempre s’ha de consultar al metge.

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube