L’ictus és actualment la primera causa de mort entre dones i la primera causa de discapacitat al nostre país. A més, els casos d’ictus van en augment, no només perquè la població s’envelleix, sinó també perquè l’estil de vida actual, l’alimentació, el sedentarisme o l’estrès hi tenen un efecte negatiu. De fet, l’ictus el trobem cada vegada en gent més jove.

Una dada important a tenir en compte és que entre el 60 i el 80% dels ictus es poden prevenir, de manera que és important saber quins aspectes del nostre dia a dia podem modificar per disminuir aquests percentatges.

  • Control de la pressió arterial i els nivells de colesterol i sucre.

  • Realitzar exercici físic amb regularitat (caminar, ballar, anar al gimnàs, natació...).

  • Abandonar l’hàbit de fumar i l’alcohol

  • Fer una dieta sana i equilibrada. Són sobradament coneguts els beneficis de la dieta mediterrània.

  • Controlar el pès.

  • Reduir l’estrès.

  • Ser més positius davant les adversitats i mantenir un estat d’ànim tranquil.

  • Augmentar la reserva cognitiva (llegir, aprendre coses noves, escriure, parlar amb gent...).

  • Conèixer les senyals d’alarma.

És de vital importància conèixer quins són els signes d’alarma que ens han de fer sospitar que podem estar davant d’un possible ictus, ja que la ràpida actuació pot condicionar el pronòstic funcional o vital de la persona. S’ha d’anar immediatament a urgències o avisar al 112 davant d’alguns des següents símptomes:

  • Pèrdua de força o de sensibilitat en la meitat del cos.

  • Pèrdua total o parcial de la visió.

  • Dificultats per parlar o per entendre el que se li diu.

  • Pèrdua brusca de l’estabilitat o l’equilibri, amb sensació de vertigen i visió doble.

  • Mal de cap d’inici brusc i de forta intensitat.

 

La Malaltia d’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que produeix una disminució progressiva de les capacitats de la persona. És el tipus de demència més freqüent, representant el 70% de totes les demències. El principal factor de risc per patir un Alzheimer és l’edat, de manera que a més edat, més probabilitats de presentar la malaltia. Així doncs, la prevalença del 4% en persones entre 65 i 74 anys augmenta fins el 30% en majors de 85 anys.

El símptoma característic és la pèrdua progressiva de memòria per fets recents, que pot anar acompanyada també de dificultats per trobar les paraules, per percebre o reconèixer l’entorn, persones o objectes o per planificar-se. Aquesta pèrdua progressiva de capacitats interfereix en les activitats de la vida diària de la persona, i sempre representa un canvi respecte el nivell de funcionament previ.

Però, quins símptomes ens poden fer pensar que estem davant d’una Malaltia d’Alzheimer?

  1. Oblidar-se de les coses amb més freqüència del que solia passar (aniversaris, cites de metges, pèrdua d’objectes...).

  2. No recordar com fer una cosa que s’ha fet moltes vegades (en l’àmbit laboral, una recepta de cuina, treure diners del caixer...).

  3. Dificultats per aprendre coses noves (aprendre a fer servir un nou programa informàtic, fer servir una microones o un mòbil nou, recordar un nou canvi de medicació...).

  4. Repetir frases o històries dins d’una mateixa conversa.

  5. Dificultats per realitzar tasques quotidianes (posar la rentadora, planxar, arreglar un endoll...).

  6. No saber quin dia és o desorientar-se pel carrer en llocs coneguts.

  7. Dificultats per recordar el nom de persones conegudes, per trobar la paraula o per seguir el fil d’una conversa.

  8. Dificultats per planificar i resoldre problemes (fer la compra del que realment es necessita, gestió de l’economia domèstica,...).

  9. Manca d’iniciativa o canvis d’humor (abandonar activitats d’oci, augment de la irritabilitat...).

  10. Alteració de la capacitat de judici (regalar diners, menjar coses que saben que els hi poden sentar malament, com en el cas de persones diabètiques, descuit de la higiene personal...).

El veritable quid de la qüestió està en que aquests símptomes han de representar SEMPRE un canvi respecte el funcionament previ de la persona.

Està clar que en l’actualitat vivim més anys. El que no està tan clar és que els visquem millor. La presència cada cop creixent de malalties lligades a l’envelliment, com ara les demències, i el fet que tradicionalment s’ha associat la vellesa a un estat de deteriorament o pèrdua de capacitats, fa que ens plantegem si realment envellim amb una bona qualitat de vida.

 

En els darrers anys s’ha posat èmfasi en el terme “envelliment actiu” com a una eina per tal que l’envelliment esdevingui una experiència positiva i no una experiència de pèrdua.

Hi ha molts estudis que demostren que l’estil de vida, l’escolaritat, la professió, l’experiència, la nutrició i l’exercici físic influeixen en la trajectòria cognitiva al llarg de la vida i en el benestar en la vellesa. Però el rendiment cognitiu i la funcionalitat cerebral poden modificar-se a través d’un estil de vida compromès i actiu.

 

Els principals factors que cal tenir en compte per aconseguir un envelliment actiu i saludable són els següents:

 

  • La realització d’activitats que afavoreixin l’estimulació i l’entrenament cognitiu proporciona una reserva cognitiva que permet a la persona rendir amb força normalitat en presència d’anomalies cerebrals. Això pot ajudar a protegir dels efectes d’algun tipus de demència com la Malaltia d’Alzheimer, de manera que una reserva cognitiva més gran pot implicar una repercussió més petita en el rendiment cognitiu. Es poden realitzar tallers de memòria en petits grups, jocs de taula o bé aprofitar les noves tecnologies per treballar amb programes especialitzats d’estimulació cognitiva (programes d’ordinador, tauletes, consoles...).
  • Participar en activitats socialment compromeses per tal de mantenir-se connectat amb la societat. A més, la gran majoria d’activitats socials també són cognitivament estimulants. Aquestes poden ser molt variades: participació en tallers o cursos, anar a xerrades o conferències, realitzar accions de voluntariat, anar a buscar els néts...
  • L’activitat física i l’exercici aeròbic tenen potencials beneficis cognitius i cerebrals. És aconsellable realitzar activitats físiques a un nivell d’intensitat adaptat a les capacitats físiques de cada persona. L’ideal és incloure l’exercici físic en les nostres activitats diàries: pujar per les escales, aparcar el cotxe dos carrers més enllà o baixar una parada abans de l’autobús, aprofitar qualsevol encàrrec per sortir a caminar... Però també es poden realitzar activitats físiques com ioga o tai-txi, apart de les tradicionals caminades o exercicis aeròbics.
  • Mantenir una dieta rica, equilibrada i variada. Són sobradament coneguts els beneficis de la dieta mediterrània.

Mai és tard per aprendre!

 

En patologies neurològiques cròniques, com poden ser la Malaltia de Parkinson o l’Esclerosi Múltiple, o en altres patologies adquirides a causa d’un dany cerebral, com pot ser un ictus, un tumor cerebral o un traumatisme craneoencefàlic, és important seguir un programa de rehabilitació de manteniment.

L’objectiu general d’aquesta rehabilitació és millorar la qualitat de vida de les persones a les que va adreçada.

Des de la disciplina de fisioteràpia, es treballa la força muscular, l’espasticitat, la mobilitat articular, la fatiga i la capacitat ventilatòria, l’equilibri, la postura, la marxa o la deambulació. Tot això es pot treballar a nivell individual o en grup.

En les primeres fases de la malaltia o durant els primers mesos després del dany cerebral, és necessari un treball més intensiu i individual, però passat un cert període, la teràpia grupal pot ser més amena.

La rehabilitació en grup té tots els beneficis de la teràpia individual, però a més s’hi afegeixen d’altres que poden ser també importantíssims, com la socialització, la millora de les habilitats socials, la millora de l’estat d’ànim o el simple fet de compartir experiències amb altres persones en situacions similars, que ens permet veure la pròpia patologia des d’altres punts de vista.

A la Fundació AVAN tenim programes específics de rehabilitació de manteniment (ESPAI), en els quals es fa una intervenció global i adequada a les necessitats de cada persona des de tres disciplines diferents: logopèdia, teràpia ocupacional i fisioteràpia.

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube