Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube 

Botó Instagram web

La comunicació és l’eina bàsica que tenim per poder connectar amb el nostre familiar. Ens permet saber com es troba, què li passa, si té alguna necessitat no coberta o quin és el seu estat anímic. Però què passa quan aquesta no és possible o es troba limitada, ja sigui perquè el malalt ha perdut la capacitat cognitiva per fer-ho (com és el cas de les demències) o perquè hi ha dificultats a nivell motor que la dificulten (a causa d’un ictus, d’un traumatisme cranoencefàlic o d’alguna altra malaltia neurològica com la Malaltia de Parkinson o l’Esclerosi Múltiple)?

Cal tenir present que és impossible no comunicar-nos. Simplement, hem de buscar vies alternatives a fer-ho. Aquí us expliquem alguns recursos que ens poden ser útils:

  • Utilitzar l’escolta activa: hem d’intentar comprendre i donar sentit al missatge que ens transmet. La gestualitat, el to de veu o la postura ens poden donar una informació molt valuosa.

  • Situar-nos sempre davant de la persona i a la seva alçada.

  • Evitar ambients amb massa soroll, massa gent o amb poca il·luminació. Evitar les converses en grans grups.

  • Parlar amb un to de veu baix. No cal cridar per fer-nos entendre! Tenen problemes per comunicar-se, no per sentir!

  • Utilitzar un llenguatge clar i senzill, col·loquial.

  • Repetir la part del missatge que s’ha entès. D’aquesta manera ens assegurem què hem entès allò que ens ha dit i només ens ha de dir la part del missatge que falta.

  • Donar temps per respondre. En ocasions poden estar alentits i necessitar més temps per entendre la pregunta i preparar la resposta. No hem de respondre per ells.

  • Realitzar preguntes clares i directes, que es puguin respondre amb un sí o un no.

  • Incitar al pacient a que parli amb un to de veu més alt i que articuli més les paraules, però sense forçar ni incomodar.

  • Quan és molt difícil entendre el que ens diuen, és útil trobar una “paraula clau” sobre el que ens vol expressar (per exemple: saber si ens està parlant de “menjar” o dels “néts”).

  • És millor reconèixer que no els hem entès que donar-los la raó sense saber el que ens estan dient.

  • No parlar d’ells com si no hi fossin.

  • Utilitzar sistemes de comunicació alternatiu sempre que sigui possible (llibretes, pissarres, mòbils, tauletes, plafons de comunicació...).

  • Utilitzem l’humor i aprenguem a riure junts dels mals entesos.

Petits canvis en la nostra manera de comunicar-nos poden implicar grans canvis en la nostra relació amb el nostre familiar!